"Sant Gaietà és avui un amic del poble que reclama "pa i treball". El pa que alimenta i el treball que dignifica. Perquè pa sense feina és almoina i treball sense pa és injustícia".
Vida de Sant Gaietà (Eduardo González)
Sant Gaietà és, a més del patró dels gestors administratius, el de les persones que busquen feina, els aturats i el pa.
Conegut també com a "Pare de la Providència", la festa de Sant Gaietà té lloc el 7 d'agost.
Qui era Sant Gaietà?
Sant Gaietà va ser un noble vicentí. Va néixer amb el nom de Gaetano di Thiene a Vicenza (al nord d'Itàlia) a l'octubre de 1480. Pertanyia a la família dels comtes de Thiene i va ser l'últim dels tres fills del comte Gasparo di Thiene (un militar que va morir en 1492) i de la comtessa Maria da Porto, que més tard es convertiria en terciària dominica.
Gaetano va estudiar lleis a la Universitat de Pàdua. En 1506 (als 25 anys d'edat) gràcies a les relacions de la seva família, va tenir l'oportunitat de ser nomenat protonotari apostòlic en la cort del papa Juli II, a Roma. Des d'aquest lloc va ajudar a reconciliar la Santa Seu amb la República de Venècia. Es va retirar de la vida cortesana en 1513 i va fundar una societat de sacerdots i prelats, anomenada l'Oratori de l'Amor Diví. Va ser ordenat sacerdot dos anys després (als 35 anys).
A Venècia va fundar L'
Ospedale degli Incurabili, un hospital per a malalts incurables.
Gaetano dedicaria la seva vida a lluitar contra la Reforma protestant. L'any 1524 va fundar l'ordre dels Teatins (o Clergues Regulars) juntament amb el bisbe Juan Pedro Caraffa (1476-1559), que més tard seria elegit papa amb el nom de Pau IV). L'Ordre dels Clergues Regulars va ser aprovada per Clement VII el 24 juny 1524 i confirmada definitivament el 1532. Gaetano estava convençut que l'Església necessitava lluitar contra la Reforma i servir als més pobres. La fundació dels Clergues Regulars tenia com a objectiu renovar l'esperit i la tasca missionera dels sacerdots.
En aquesta ordre no podien tenir res material, ni havien de demanar res. Havien de viure únicament de les almoines que els fidels els oferissin espontàniament.
Per pal·liar les necessitats dels pobres, va fundar l'organització de beneficència
Monte di Pietà (que posteriorment es va convertir en el Banc de Nàpols), com una alternativa als usurers.
A Venècia es va associar amb un membre de la seva societat Amor Diví que treballava a l'Hospital dels Incurables, Jeroni Emiliani -noble venecià que després d'una joventut aventurera, va decidir el 1531 dedicar-se als pobres i orfes (encara que romanent laic)-, a qui va ajudar a fundar una altra ordre de clergues regulars, l'Ordre dels Pares Somascos.
Va morir sent el superior de la seva ordre, el 7 d'agost de 1547 a Nàpols.